Quan parlam de software lliure, també anomenat de codi obert, ens referim a aquell programari que es pot distribuir, utilitzar i modificar lliurement. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies.
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.

No existeix una llicència baix la denominació de “software lliure”, sinó varies llicències de distribució de software, redactades per organitzacions, empreses, particulars desarrolladors, etc, que són compatibles amb els principis filosòfics de la Free Software Foundation per la qual cosa es consideren “llicències de software lliure”. La més coneguda i utilitzada és la GPL (General Public License), redactada per el grup GNU, promotor de la Free Software Foundation. Cal recalcar que les llibertats que ofereix el programari lliure són independents de la seva gratuïtat. Generalment els programes de codi obert són gratuïts, però no és una condició necessària. De tota manera, encara que ens trobàssim amb programari lliure de pagament, els costs d'aquest solen ser mínims, i acostumen a ser el cost de la distribució, el temps de baixar-lo d'Internet o l'import d'un cd-rom a baix preu. El fet de poder copiar-lo fa que no tengui pràcticament costos de llicència, i per tant sol resultar sempre més econòmic que els programes privatius. En alguns casos, per exemple el PHP Nuke, la última versió del programa és de pagament, i les versions anteriors es regalen. En altres casos, com el Font Forge, la llicència personal o educativa (ús no lucratiu) és gratuïta i la professional (que utilitzarà el programa per a guanyar diners) és de pagament. Els avantatges que desencadena el programari lliure van més enllà de reduir els costs en software:

• La possibilitat de que el programa pugui esser personalitzat o millorat per a usuaris amb una necessitat concreta.
• Se'n poden distribuir còpies lliurement sense incórrer en cap delicte.
• L'accés al codi font d'aquests programes en permet la llibertat d'estudi i desenvolupament, i propicia la innovació tecnològica en el sector educatiu i professional.
• El programari lliure ens dona la possibilitat de conèixer i controlar el que hi ha darrera del programa, evitant, per exemple, la introducció de codi maliciós que afegeixi funcions indesitjades de control de informació confidencial o que sigui potencialment danyí per al nostre equip.
• Independència i durabilitat de les solucions. Treballar amb software implica estar a mercè dels moviments i capricis del mercat, que poden fer que un programa es deixi de fabricar (com el Freehand) o d'actualitzar (com el Fontographer). Si disposàssim del codi font i una llicència oberta, qualsevol programador podria continuar-ne el desenvolupament i les actualitzacions fins que el client decideixi que és el moment adient per a migrar a un sistema informàtic nou. Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor.
• Com a usuaris podem participar activament en el procés de desenvolupament del programa sol·licitant-ne noves funcions o reportant errors.
• L'us de programari lliure sol comportar una interconnexió entre els usuaris d'aquests, existeixen fòrums i chats a on es poden compartir i debatre les experiències resultants de l'ús del software.
• Aquesta connexió entre professionals d'un mateix sector pot portar a l'enriquiment i la evolució del nostre treball.
• El programari lliure brinda la possibilitat d'ésser traduït a qualsevol llengua, donant possibilitats a parlants de llengües minoritàries com el català de accedir a programari en el seu idioma. En els programes privatius la traducció depèn de l'interès de la empresa de vendre els drets per a realitzar la traducció, i de la possibilitat de que algú pugui pagar-los. En el cas de la traducció del Windows 2000 al català, per exemple, Microsoft va demanar originalment uns 500 milions de pessetes als governs basc i català per les traduccions respectives. En el cas de programari de codi obert qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar el programa a qualsevol llengua, i com que la traducció hereta els mateixos drets que el programa, també esdevé lliure. És impressionant com fins i tot programes lliures molt minoritaris com el Blender, ja es troben parcialment traduïts al català.
• Quinze anys després del llançament del Linux com a sistema operatiu de codi obert, aquest s'ha consolidat com al sistema operatiu més estable, fiable i segur, demostrant la alta eficàcia del treball en xarxa que s'organitza a partir de l'esperit de la llicència GPL.

LES XARXES DE TREBALL QUE ENVOLTEN ELS PROGRAMES LLIURES

El desenvolupament de cada programa té la seva particular història, sovint comencen, com és el cas del Gimp, com a projectes de recerca o universitaris, d'altres, com el Blender, són desenvolupats per empreses, o comencen com a programes privatius i s'obren posteriorment. En comú tenen que envoltant de l'us i el desenvolupament del programa, i amb més intensitat com més utilitzat és el programa, es crea una cooperativa de treball a on cada persona, tant usuaris com desenvolupadors, són part de l'engranatge i contribueixen al desenvolupament optim de la aplicació. De manera més o menys estructurada i jerarquitzada, envoltant a un projecte de codi obert existeixen una serie d'eines corroboratives que permeten que grups de persones treballin col·lectivament per al desenvolupament del projecte, estructurant-se en llistes de distribució a les quals es discuteix i es prenen decisions sobre la forma que pren el projecte i s'assigna el repartiment del treball. L' ecosistema del programari lliure sol demanar la nostra col·laboració, que pot tenir diferents formes:

• Programadors. Desenvolupen el software.
• Usuari experimentat: sol·licitud de funcions i report d'errors. El paper actiu de l'usuari avançat és fonamental en el desenvolupament del programa Ell és qui detecta els errors i les mancances amb l'ús que fa de la aplicació, i els comunica a través de la pàgina web del programa. Normalment pot fer un seguiment del seu comunicat, veure si s' ha assignat a algun programador la funció que es demana i si sortirà arreglat a la propera versió.
• Traduccions. Molts programes de codi obert es troben traduïts a una quantitat impressionant d'idiomes. L'Inkscape, el Gimp, el Blender, l'Open Office, l'Scribus, el NVU es troben actualment en versions traduïdes total o parcialment al català, cosa que no passa, per exemple en els programes d'Adobe-Macormedia.
• Educadors. Imparteixen cursos i escriuen tutorials del programa.
• Artistes. Utilitzen el software per crear la seva obra, que és exposada i mostra les capacitats del programa.

Les escoles, especialment els estudis professionals i superiors, poden participar de manera activa en el desenvolupament del programa, essent aquesta una experiència doblement enriquidora, per al programa i per a la seva comunitat, i també per l'estudiant, al veure una repercussió real del seu treball. Aquesta manera de treballar en xarxa ha estat ja adoptada per empreses del sector del disseny, com és per exemple el cas de Straddle3, un estudi d'arquitectura i hipermèdia ubicat a Barcelona que realitza un treball en xarxa amb qui ens proposa el projecte, entenent-lo més com una oportunitat per a la col·laboració que com un repte a realitzar en solitari, i forma part d'una àmplia xarxa mutidisciplinar (formada, entre d'altres, per col·lectius, empreses i experts en urbanisme, construcció, estructures, paisatgisme, art, tecnologia, programari i sociologia) que els permet afrontar un ampli ventall de projectes i obres. El treball en xarxa que s'organitza al voltant del programari lliure ha estat també un referent per projectes artístics com el Banc Comú de Coneixements d'el grup Platoniq, que també ha creat la seva pròpia llicència copyleft, anomenada Llicència Aire Incondicional.

QUÈ POT APORTAR EL SOFTWARE LLIURE ALS PROFESSIONALS DEL DISSENY

Fins fa poc temps no existien aplicacions de codi lliure per a disseny gràfic amb qualitat suficient per a competir amb el programari d'Adobe, en els últims anys, però, han avançat prou com per a plantejar- nos-els com a una alternativa professional a esser tenguda en compte.

• El fet de tenir el codi obert possibilita que el programa pugui esser personalitzat o millorat per a usuaris amb una necessitat concreta.
• Generalment els programes de codi obert són a més gratuïts (encara que depenent de la llicència GPL que tenguin, poden esser-ho per a usos no lucratius i cobrar llicència quan l'ús és amb finalitat lucrativa, o esser de pagament).
• Se'n poden distribuir còpies lliurement sense incórrer en cap delicte.
• L'accés al codi font d'aquests programes en permet la llibertat d'estudi i desenvolupament. •
• Aquests programes poden esser executats lliurement per a qualsevol propòsit.
• L'us de programari lliure sol comportar una interconnexió entre els usuaris d'aquests, existeixen fòrums i chats a on es poden compartir i debatre les experiències resultants de l'ús del software. Aquesta connexió entre professionals d'un mateix sector pot portar a l'enriquiment i la evolució del nostre treball.
• Quinze anys després del llançament del Linux com a sistema operatiu de codi obert, aquest s'ha consolidat com al sistema operatiu més estable, fiable i segur, demostrant la alta eficàcia del treball en xarxa que s'organitza a partir de l'esperit de la llicència GPL.

EL PAPER DE LES INSTITUCIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMARI LLIURE

El paper de les institucions és fonamental en el desenvolupament del programari de codi obert. El programari de codi lliure, pel seu caràcter intrínsec (llibertat d'ús, llibertat d'estudi, llibertat de desenvolupament…) permet la democratització del software, i es manifesta com a programari d'interès i d'ús públic; seria per aquest motiu positiu i d'interès general que les institucions s'implicassin més en la seva promoció i el seu desenvolupament. La Escola d'Art de Menorca, en el seu primer any de formació exclusiva amb programari de codi obert va estalviar prop de 10.000€ en programari. Si sols el pressupost que inverteixen anualment les institucions en programari es dedicàs al desenvolupament i la promoció de programari lliure la qualitat d'aquest podria superar, amb molt, la qualitat del programari privatiu. Per a les institucions educatives l'ús d'aquest sofware ofereix varies avantatges addicionals:

• Es promou una actitud de cooperació i treball col·lectiu
• En cas d'estudis de programació, aquest software permet als estudiants investigar els fonaments del programa a través de l'estudi del seu codi.
• Els estudiants i els docents poden obtenir legalment una còpia del programa que aprenen.
• Depenent de la matèria d'ensenyament, els projectes educatius poden col·laborar en el desenvolupament del software, sigui en l'àrea de programació, en la traducció, en la creació de tutorials, etc., essent aquest treball de doble sentit una experiència enriquidora per a alumnes i personal docent al veure que el seu procés d'aprenentatge pot tenir també una repercussió en la realitat.